LA FLAMA DEL CANIGÓ
Bell i estimat Canigó
quan s'esvaeixin eixes bromes
et guaitaré majestuós,
gaudint-te si tu m'honores.
M'enfilaré pels corriols,
flaires de molses i falgueres,
música de rossinyols,
refilar de caderneres.
Petja que esberla l'argila
resseca entre rels i soques,
nerviós l'esquirol s'enfila
vers el seu cau dins l'escorça.
Inquietant ombra de l'àliga,
t'esguardo al cel tota altiva,
m'hi atanso ara amb tota l'ànima
que la flama al cim s'hi albira.
M'hi escarrasso entre mulleres,
prenc el foc al vèrtex sublim
que arreu encendrà fogueres.
Màgica i catalana nit!
Romangui la nostra parla,
a llars de valls i muntanyes.
La defenso amb la paraula
i estimo fins a les entranyes.
Jordi Grané i Torradeflot @2015
ESCRIVIU LA VOSTRA OPINIÓ SENSE RECANSA AMICS.
ResponElimina